Joan Enric Novellas
Advocat. Soci d’Advisoria. Departament Jurídic.

En menys d’un mes (del 14 de maig al 4 de juny) l’Estat espanyol ha dictat quatre lleis, la modificació de la Llei de Costes, la modificació dels arrendaments urbans, la creació de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència i la 1/2013, de 14 de maig, “de medidas para reforzar la protección a los deudores hipotecarios, reestructuración de deuda y alquiler social”.

La importància d’aquesta darrera Llei pels deutors hipotecaris, encara que no solucioni el greu problema els desnonaments de forma contundent i definitiva, és de gran rellevancia ja que al llarg els seus quatre capítols s’estableixen mesures pal•liatives, tals com:

  1. L’ajornament immediat i per un termini de dos anys dels desnonaments de les famílies que es trobin en una situació d’especial risc social, tals com famílies nombroses, famílies monoparentals amb dos fills al seu càrrec, aquelles en que el deutor hipotecari es trobi a l’atur i hagi esgotat les prestacions socials, etc. I, a més, que els ingressos no superin el límit de tres vegades l’ “Indicador Público de Renta de Efectos Múltiples” (actualment de 1.597 €/mes).

    Es preveu, a més, que el deute que no hagi pogut ser satisfet amb l’habitatge habitual no meriti més interès de demora que el resultat de sumar als interessos remuneratoris un 2% sobre el deute principal.
  2. Per les hipoteques constituïdes sobre l’habitatge habitual, es limitaran els interessos de demora que poden exigir les entitats de Crèdit, a tres vegades l’interès legal del diner ( 4% per la present anualitat).
  3. En el Capítol III s’estableixen modificacions a la Llei d’Enjudiciament Civil, en la que es regula el procediment judicial de les execucions hipotecaries, a fi de garantir que aquestes es realitzin de manera adequada i amb total protecció dels drets i interessos dels deutors hipotecaris.

    Algunes d’aquestes modificacions afecten a la valoració de l’habitatge a efectes de la seva subhasta i, també, a la pròpia subhasta; també s’amplia d’un a tres mesos el termini d’impagament de la hipoteca, abans d’iniciar-se la seva execució.
  4. Finalment volem destacar l’establiment d’un quitament pels deutors hipotecaris ja executats, del 35% del deute total, quan es pagui el que resta en un termini de 5 anys, i el 20% si s’abona en un màxim de 10 anys.

Totes aquestes mesures de la Llei 1/2013 són beneficioses pels deutors hipotecaris, sens perjudici de les accions que, a més, puguin exercitar a l’empara de la doctrina i jurisprudència recents sobre les “clàusules abusives” existents en els propis contractes de préstecs hipotecaris.

Joan Enric Novellas
www.advisoria.cat